cal destacar

Què és el bilingüisme?

Per bilingüisme entenem el cas més simple de plurilingüisme: aquelles situacions en què les llengües en contacte en són només dues (per oposició a trilingüisme, quatrilingüisme…)

Han estat diverses disciplines que han participat en l’intent de definició. (pedagogia, sociologia, )

Però és evident que el bilingüisme és un concepte polisèmic.

S’ha entés per bilingüisme la possibilitat d’un individu d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell. Però aquesta és una situació utòpica que no existeix en la realitat.

S’ha parlat de diferents classes de bilingüisme:

-Bilingüisme individual: (capacitat d’una persona d’emprar dues llengües). Ens referim, per tant, a la menor expressió de poliglotisme. S’engloben ací situacions extremadament variades d’acord amb els nombrosos factors que es tinguen presents. Comprovem que es parla de bilingüisme en casos tan distints com:

-Segons el grau d’ús de la llengua: passiu (l’entén però no la parla o no la vol parlar) i actiu ( l’entén i també la parla). També es pot tenir present l’ús escrit.

-Segons el grau de domini de les llengües: simètric, si totes es coneixen igual i asimètric, si alguna es domina més que les altres.

-Segons la motivació psicològica: instrumental ( com pot ser l’anglés al món actual és a dir per factors laborals i econòmics) i integratiu (exemple dels immigrants).

-Bilingüisme social: Es tracta de situacions on el bilingüisme individual (poliglotisme dels individus) afecta col·lectius sencers que formen grups socials.

S’usen dues llengües ( una de pròpia i una altra pròpia d’un altre grup) que alternen segons unes normes d’ús establertes que no n’organitzen les funció.

També en aquest cas les situacions poder ser molt diverses si atenem a factors com el grau d’extensió de la bilingüització, l’estabilitat de la situació o la jerarquització funcional de les llengües.

Ara bé, el bilingüisme social sempre una situació de desigualtat.

El bilingüisme dels pobles no és un fet natural per la senzilla raó que una societat per a comunicar-se, només té necessitat d’una llengua. És per això que sol manifestar-se com una situació conflictiva.

Si existeixen societats bilingües no ho són intrínsecament, sinó que per diverses raons s’han vist abocades a ser-ho. Per tant el discurs bilingüista (de certs sectors monolingües en la llengua dominant) legitima la imposició de la llengua dominant) legitima la imposició de la llengua dominant i se’ns presenta com un pretext per ocultar una evident situació de conflicte i un procés de substitució lingüística.

-Bilingüisme territorial: aquell que trobem en un espai determinat dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una llengua pròpia. Al País Valencià, amb unes comarques castellanoparlants i unes catalanoparlants.

Com heu pogut comprovar, el terme bilingüisme queda reduït a “situació en què s’usen dues llengües” i prou.

Normalització i Normativització. Per què és important?

• Normativització: consisteix en el fet que els filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica, un diccionari, unes regles ortogràfiques, etc. Així la llengua en qüestió podrà difondre´s als àmbits d´ús cultes: l'educació, la literatura, i la cultura en general.

• Normalització: és la voluntat política dels governats, que tenen un tarannà democràtic, permet establir una política lingüística per a protegir la llengua minoritzada i frenar el seu procés de desaparició difonent i consolidant la llengua estàndard i la normativa lingüística.

És molt important, per impulsar l’ús de la llengua a tota la societat, la llei marca uns objectius de regulació als àmbits lingüístics acadèmics, als mitjans de comunicació i a l´administració pública, a més de la demarcació lingüística dels pobles on predomina el valencià o el castellà, ja que la nostra comunitat és territorialment bilingüe per raons històriques.

Renaixença

L’inici de la Renaixença se sol situar simbòlicament amb la publicació de L’oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau.

Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l’ús literari del català. Llengua i Nació s’identificaven i s’exalçava el passat medieval i la cultura popular.

Es passa de la diglòssia ling. De la primera meitat del segle (cast. A la vida oficial, premsa, ciència, ensenyament; i cat. a la vida privada, la poesia, la cançó, els acudits…) al desvetllament del catalanisme polític de la burgesia, i la presa de consciència que la llengua pròpia també pot ser culta: el català entrà en la poesia d’autor, el teatre, la novel·la, la vida pública, etc.

En acabar el segle XIX la perspectiva literària i sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en comparació als segles anteriors:

- S’havia trencat amb el decadentisme dels segles anteriors

- S’havia recuperat la literatura culta.

- S’havia iniciat l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per a dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.

Manuel Sanchis Guarner ha remarcat el fet que enfront del monolingüisme literari de la Renaixença a Catalunya, al País Valencià ningú no posa en qüestió que la situació literària haja de ser bilingüe. L’arrelament del comportament diglòssic i el canvi lingüístic de les classes benestants valencianes impedia ací la reivindicació de l’ús exclusiu del català.

La institució dels jocs florals, restaurada el 1889, actuà de catalitzador dels escriptors d’aquella època. La participació d’escriptors de tot el domini lingüístic en els certàmens de Barcelona, Mallorca i València afavorí la represa de la consciència de la pròpia identitat, que afectava la llengua i altres manifestacions de la cultura.

 Disglòssia i decadència

El terme Decadència fou utilitzat per designar l´etapa del començament del procés de substitució lingüística en oposició a la renaixença, període durant el qual la llengua recupera els usos cultes.

Causes polítiques, socials i culturals (1º Meitat del Segle XVI):

o Desmembrament dels països que formaven la Corona d´Aragó. Pèrdua de poder polític.

o L´expulsió dels moriscos (XVI) fa que València perdrà un terç de la població i siga repoblada per castellans.

o Els editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. El llatí continuava sent considerat llengua culta (universitats, església, lit. jurídica i filosòfica) → aquesta situació provocà la pèrdua de la consciència lingüística.

Diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de manera propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seues formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.

Els catalanoparlants d´aquestes èpoques anaven interioritzant un comportament disglòssic segon el qual s´expressaven col·loquialment en català i empraven el castellà en situacions de projecció pública.

Aquesta pauta disglòssica arribarà a estar tan arrelada en els parlants que, a final del segle XIX i fins i tot el XX, obstaculitzarà el redreçament dels usos cultes de la llengua.

 Monolingüisme

El monolingüisme és l'ús d'una única llengua per part d'un individu o la població d'un territori. Estadísticament és molt menys freqüent que el plurilingüisme, per diversos motius:

- Molts Estats reconeixen més d'una llengua oficial perquè hi conviuen diversos pobles.

- En els Estats oficialment monolingües pot haver-hi comunitats amb llengües pròpies, fruit dels moviments de fronteres històrics.

- A l'escola s'aprén una segona llengua.

- La immigració fa que hi haja una forta barrera idiomàtica a tot el món

 Substitució lingüística

 és un terme de la sociolingüística que es refereix a un procés al final del qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingüística per l'abandonament de la seua llengua.

L'abandonament de la llengua pròpia es fa palés en l'aïllament geogràfic progressiu i la regressió territorial i en la reducció de l'ús de l'idioma en la seua extensió demogràfica, en la reducció en l'expansió demogràfica i en els seus àmbits d'ús. Aquesta retracció també es manifesta, i com a conseqüència de la pèrdua d'àmbits d'ús, en la reducció de la seua variació interna, en la interferència lingüística unilateral, , en la transformació de les normes d´ús lingüístic i en la pèrdua de valor d'ús i simbòlic per als seus parlants.

Si continua la dinàmica de la substitució, pot acabar amb la desaparició completa d'una llengua. Aquest pot ser l'objectiu d'una política lingüística determinada, a través d'una planificació lingüística..

La substitució lingüística és el procés contrari al procés de normalització lingüística, , i és, doncs, reversible, parcialment o total. Els processos de normalització lingüística també són el resultat d'una planificació lingüística i, per tant, conscients i fruit d'una política lingüística, per a l'aplicació de la qual cal poder polític.

 L´Adquisició d´una segona llengua (out-put, in-put)

INPUT (en qualitat i de qualitat): és el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”).

- La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap a la seua interllengua.

- La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne participe perquè l’input s’adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d’expressió.

- Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).

- El professor ha de dominar la llengua (és el model principal de l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació.

OUTPUT (experiència rica de parla):

- Hem de considerar l’output com la producció lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat.

- La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).

- Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat per ILa, ILb, ILc...ILn) que va des de la seua L1 fins el domini de la L2.

- En els primers estadis evolucionen ràpidament.

- L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).

- La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica.

- La L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge de la L2.

 Explicar PEV, PIP, PIL

PROGRAMES D’ENSENYANÇA:

• Programa d’Immersió Lingüística (PIL):

Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística.

El Programa d’Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.

A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.

El programa està dissenyat per a què, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual.

NOMÉS EN EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.

Aquest programa parteix del respecte a la llengua pròpia de l’alumnat: en tot moment es respecta l’expressió espontània de l’alumne o alumna

El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assoleixen un domini formal.

El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge

Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV):

En les poblacions de predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten, El Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària.

L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment.

Així, s’ afavoreix que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen aconseguir els objectius previstos en els decrets de currículum

El Programa d’Ensenyament en Valencià continua, de forma coherent, en ESO.

En aquest programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.

• Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)

En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.

La llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introdueix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.

Aquest fet afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dues llengües oficials.

El Disseny Particular del Programa d'Incorporació Progressiva inclourà:

 a partir de l’etapa primària, s’introdueix l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs

 i l’assignatura de Coneixement del Medi Natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.

Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià podran incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, sempre partint de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors.

El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO garantirà la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària.

Aquest programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d’acord amb les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe DPP.

Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.

Exposicions

Les últimes sessions de contextos hem estat exposant els treballs a l'aula. Els companys  han presentat la seua activitat didàctica, per treballar amb els xiquets i xiquetes, amb l'objectiu d'aconseguir una millora en la competència oral en valencià. 

La  meua activitat la he realitzat amb: Victor, Cristian i Pedro ,consta del següent:

L’activitat que nosaltres presentem es diu “LateuahistoriApp”, és una aplicació per a telèfons mòbils, tablets, pissarres digitals o qualsevol dispositiu digital, en la que s’ha de crear una història a partir de quatre elements. A més, també es pot jugar de manera manual, amb cartes que representen els diferents ítems que vulguem utilitzar.

En aquesta activitat educativa volem treballar tant l’expressió escrita com l’expressió oral, pretenent fomentar en els alumnes unes competències comunicatives bàsiques i intel•ligències múltiples, per tal de garantir als nostres estudiants una bona interacció amb els seus interlocutors mitjançant la pràctica lúdica, la qual afavoreix la comunicació oral i continua sent motivant.

Descripció de l’activitat

La finalitat d'aquesta aplicació és fomentar la pràctica escrita i oral de la llengua mitjançant imatges per crear històries amb personatges, llocs i objectes predeterminats utilitzant la teua imaginació.La pràctica és senzilla, cal "clickar" damunt de cadascú dels ítems per tal d'obtindre una imatge de cada, una vegada tingues les imatges hauràs de crear una història d'un full de llargària utilitzant el que apareix en les 4 imatges.Una vegada saps açò deixa volar la teua imaginació, fica't a escriure i conta-ho als teus companys. Esta aplicació està pensada per a xiquets de tercer cicle de primària, debut a la presència de personatges d’actualitat que pot ser que no coneguen xiquets amb una edat inferior. En quant a la seua posada en pràctica dins l’aula, podem dividir als alumnes en grups de tres o quatre persones, per tal d’afavorir la interacció  i el treball en equip a l’hora de crear la seua història a partir de les imatges que han obtingut.

Conclusió

Pensem que és molt important el foment oral de totes les llengües, i més de la nostra llengua, la que es parla a la nostra comunitat i la que, per desgracia, es va perdent poc a poc.

Amb aquesta aplicació volem fomentar açò, l’ús del llenguatge oral i pensem que mitjançant la tecnologia podem arribar de manera més fàcil i senzilla als xiquets, aprofitant la familiaritat que tenen amb les noves tecnologies i fent així que utilitzen la llengua de manera més divertida i lúdica, sempre respectant el seu ús amb l’ajuda i tutela sempre del mestre.

BLOC IV:Llengua e immigració

En la Comunitat Valenciana hi ha al voltant de 82.000 xiquets i xiquetes estrangers matriculats, un 86% de tot l’alumnat. Dades del 2006/07, un augment considerable quan al curs 1994/95 no superava els 6.000 alumnes.

El treball d’adaptació i d’integraació no és un esforç sols de les persones noves que arriben a un pais, sinó que requereix de l’esforç de tots; comunitat educativa i societat en general.

Els centres escolars han de ser conscients que ells són els elements integradors més importants per a les famílies que acaben d’arribar. Eixe paper fonamental i cal dissenyar i implementar mesures que ajuden a facilitar, de la major manera possible, l’adaptació a la nova realitat per part de tota la comunitat.

El món s’enfronta a un procés d’homogeneïtzació lingüística i  per tal de fomentar el plurilingüisme l’escola s’ha de plantejar també quin ha de ser el seu rol: sumar-se al corrent homogeneïtzador o resistir lluitant per la preservació de la diversitat lingüística. L’escola té una  funció en la transmissió del coneixement del valor de la diversitat lingüística, en el foment de les actituds lingüístiques positives i del respecte a totes les llengües.

La competència plurilingüe són les habilitats, les estratègies i el sabers que podem desenvolupar en el moment d’integrar els coneixements previs amb els nous coneixements sobre les llengües i les escriptures.  Aquesta competència es fonamental i es també una tasca docent.

Una de les estratègies es conèixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes, conèixer els seus processos d’aprenentatge d’aquestes llengües i les seves competències.

També donar-li  visibilitat a la diversitat lingüística. Pot ser fer servir el que ja se sap en una altra llengua per als nous aprenentatges. Es poden fer, per exemple, propostes didàctiques en les quals els alumnes puguen recórrer a les llengües que coneixen i que el resultat final de la tasca s’haja de presentar en català. Endemés introduir activitats que desperten l’estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística.

BLOC IV:Programa Pase

¿Qué es?

És una mesura de suport temporal per a l'acollida i integració de l'alumnat estranger de nova incorporación al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana. Prevén la adquisició de les competències comunicatives bàsiques.

Objectius:

·         Proporcionar una competencia inicial en la llengua base axil com la introducció en l'altar llengua cooficial.

·         Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.

·         Facilitar la integració al centre escolar i la incorporació al grup de referència.

·         Dotar l'alumnat de la competencia lingüística social bàsica per que puga interactuar.

·         Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada.

·         Compensar les necessitats d'aprenentatge en les àrees o matèries del currículum.

Duració

Entre 3 i 6 mesos per alumne.

Criteris generals

·         Cada alumne està adscrit a un dels programes de referència i tots alhora en una programa PASE que coordinaran els seus horaris.

·         La intervenció educativa del programa PASE s'ajusta al perfil de l'alumnat.

·         El programa PASE tindrà, com a màxim, una assignació de quatre hores diàries i vint setmanals.

Organització

·         Hora extra de tutoria amb un dels professors dels àmbits lingüístics social i lingüísticscientífic.

·         Treballs dels continguts de les àrees de forma globalitzadora.

·         L'ensenyament s'impartirà en la llengua base del programa bolingüe; la segona llengua s'introdueix progressivament.

·         L'horari d'atendió expecífica es va reduïnt a mesura que l'alumne s'integra en les àrees del currículum amb les adaptacions pertinents.

BLOC IV:Pla D'acollida

¿Qué és ?

EL Pla d’Acollida és un protocol d’actuacions l’objectiu del qual és facilitar l’adaptació del nou alumnat al centre escolar. Els alumnats estrangers  desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i han de dur un procés d’adaptació escolar i aprenentatge de la llengua. El Pla d’Acollida ha d’aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.

¿On S'enmarca?

·         Proyecte educatiu de centre: on es defineixen els compromisos de caràcter lingüístic, curricular, social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d'alumnat amb cultures diferents.

·         Proyecte curricular de centre: on s'incorporen al currículum referències multiculturals i les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l'alumnat estrangers.

·         Proyecte Lingüístic de centre: on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l'arribada d'aquest alumnat i facilitar el seu procés d'aprenentatge i d'integració.

·         La d'Acció tutorial: actuacions específiques que es duran a te en la classe per afavorir la integració de tot l'alumnat (ESO).

Recursos

·         Aula d'acollida i acompanyament

·         Tutor/a d'acollida.

·         Psicopedagog, professorat de PT, educador...

·         Tutor de referència i altres mestres.

Protocol D'acollida

1.       Rebuda:

2.       Matrícula i entrevista familiar posterior.

3.       Entrevista amb l’alumnat i avaluació inicial.

4.       Presentació al grup i assignació de company/a.

5.       Elaboració d’informe i adscripció al curs

6.       Traspàs d’informació al tutor i a l’equip docent.

7.       Entrevista amb l’alumne i confirmació del curs.

8.       Notificació del curs i horaris a la familia.

9.       Elaboració pla de treball i adaptació curricular.

10.    Elaboració d’un fons de material adaptat i seguiment de procés d’adaptació

BLOC IV:Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües

¿Què és?

Document elaborat per especialistes de l’àmbit de la lingüística aplicada i de la pedagogia amb la finalitat de proporcionar una base comuna per a l’elaboració de programes de llengües, orientacions curriculars, exàmens, manuals i materials d’ensenyança a Europa.

¿Per què és necessari el Marc?

És necessària una intensificació de l’aprenentatge i l’ensenyament d’idiomes en els països membres d’Europa per afavorir una major mobilitat, una comunicació internacional més eficaç, un millor accés a la informació, una interacció personal més intensa, una millora de les relacions laborals i un enteniment mutu més profund.

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa. A1, A2, B1, B2, C1, C2

¿Què és el Portafoli Europeu de les llengües?

Document personal promogut pel Consell d’Europa, en el qual els que aprenen o han après una llengua poden registrar les seues experiències d’aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar sobre elles.

El Portafoli consta de 3 parts:

·         Passaport de Llengües: ho actualitza regularment el titular. Reflecteix el que aquest sap fer en diferents llengües. Mitjançant el Quadre d’Acte avaluació, que descriu les competències per destreses (parlar, llegir, escoltar, escriure), el titular pot reflexionar i autoavaluar-se. També conté informació sobre diplomes obtinguts, cursos als quals ha assistit així com contactes relacionats amb altres llengües i cultures.

·         Biografia lingüística: en ella es descriuen les experiències del titular en cadascuna de les llengües i està dissenyada per a servir de guia a l’aprenent a l’hora de planificar i avaluar el seu progrés.

·         Dossier: conté exemples de treballs personals per a il·lustrar les capacitats i coneixements lingüístics. (Certificats, diplomes, treballs escrits, projectes, enregistraments en àudio, vídeo, presentacions, etc.)

BLOC III:Llengües i ensenyament a la unió Europea

L'estat Espanyol està considerat com un estat plurilingüe i així s'arreplega en la seva Constitució del 1978.  On la llengua castellana és la oficial en totes les comunitats autònomes tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d'usar-la. Del mateix mode les altres llengües espanyoles són també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

·         Comunitat Valenciana (1983)

·         País Basc (1982)

·         Catalunya (1983)

·         Galícia (1983)  

·         Illes Balears (1986).

·         Navarra (1986)

Cada autonomia té la seua legislació, també hi ha dos models legislatius de politica lingüística:

·         El principi de personalitat: un individu té drets lingüístics independendentment de l'estat on es trobe.

·         Principi de territorialitat: no té els mateixos drets un individu quan ix d'un territori delimitat per una política lingüística.

En l’Estat Espanyol es combinen els dos models. Pels castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però pels bascs, gallecs i catalans el de territorialitat, perpetuant així el conflicte lingüístic perquè uns ciutadans estan obligats a conèixer dues llengües (la pròpia i la castellana) i altres només una, l’oficial a tot l’estat.

BLOC III:Decret de pluringüísme

• Article 4.2: Els dos programes podrà preveure, en tots els nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d´àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s´aplique, de manera que, almenys i a més de les àrees o matèries lingüístiques, se´n puga impartir una ,és en la llengua que no és la base del programa.

    Comentari d´Escola Valenciana: Amb el redactat anterior, els PEV i PIL es veien obligats a introduir obligatòriament una àrea en castellà i, en el PIP, desapareixia l´obligatorietat d´impartit el medi en valencià. Una mesura que no corregia la manca de competència lingüística en valencià sinó que anava més encara en detriment del seu coneixement.

    Es a dir, en la direcció contrària del que hauria de ser una veritable educació plurilingüe.

Per què l´has triat?

   Després de llegir el present article, pense que el Programa d’Incorporació Progressiva del Valencià (PIP) no arriba a tindre els objectius que es proposa, a pesar d’ajudar a sectors de la societat, els quals no tenen contacte amb el valencià, al final amb aquest programa acaben esquivant aquesta llengua.

     Per una banda, el PIP, que es tracta d’un programa d’incorporació progressiva, si en realitat l’incorporara i no el deixara de banda per part del sector del professorat, aquests xiquets aprendrien a poc a poc la llengua, i no la deixarien de costat com passa en la majoria de col·legis.

      Per altra banda, pense que el PIP pot ser una ferramenta indispensable a l’hora d’adaptar el valencià en escoles que tenen un alumnat predominant-ment castellano-parlant, encara que soles serà efectiu si tot el professorat posa de la seua part en aquest projecte.

    Per a finalitzar, des del meu punt de vista, crec que en general aquests programes  poden ser de molta utilitat sempre que s’intente llevar-los seriosament senyint-se totalment a les bases propostes pels mateixos.

• Article6.9: Els centres docents comptaran amb el suport de la conselleria competent en matèria d´educació, a través de l´òrgan directiu corresponent, per a la seua correcta aplicació i per a la incorporació de l´ensenyament d´àrees, matèries o mòduls en anglés, sense perjuí de les funcions i competències atribuïdes a l Inspecció Educativa; així mateix es beneficiaran de recursos i mesures de suport a l´educació i la formació del professorat i la comunitat educativa que afavorisquen el plurilingüisme i la dimensió europea de l´educació.

     Comentari d´Escola Valenciana: No es tracta d´una aposta pel plurilingüisme. El servei d´ensenyament en valencià s´ha reconvertit en assessorament en llengua anglesa…

     Per a la planificació de l´assessorament, cal focalitzar en el Tractament Integrat de Llengües (TIL) i Tractament Integrat de Llengua i Contingut (TILC)

    D´altra banda, és un error determinar que l´ensenyament de l´anglés s´ha de realitzar obligatòriament a través de la incorporació d´àrees, matèries o mòduls en aquesta llengua.

    Per què l´has triat?

    En la meua opinió aquest article és molt difícil dur a terme, perquè en els últims anys no s'han destinat prou diners per a educació i no s'han pogut impartir molts cursos destinats a millorar el nivell lingüístics competents destinats als professors. A més, és necessari dir que la introducció de l'anglés no deu perjudicar l'inclusió de la llengua valenciana en les classes. En els últims temps, des de el govern ,s'ha apostat molt fort, amb la introducció de la llengua anglesa per a obtindre una escola plurilingüe sent un requisit indispensable la formació del professorat en aquesta llengua i açò mai s'ha dut enlloc en la llengua catalana, que és la pròpia del nostre territori. Per aquesta raó ens trobem a docents en les aules que estan impartint la nostra llengua sense tindre les nocions pertinents.

BLOC II:Política Lingüística al país valencià

Les  comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seva llengua i cultura han d'embancar-se, en procesos globals de normalizació lingüística.

Es per aixó que el papel de l'escola en els porcessos de normalizació d'una llengua minoritzada és important ja que és un mes del agents socials implicats, i hauria de fer funcions importants.

• Difusió de la norma de la llengua minoritzada.
• Facilitar l'adquisició d'aquesta per part de la població més jove.
• Normalització, tant de la propia institució escolar com de la comunitat educativa de qué es nodreix.

Però per moltes mesures o actuacions que es facin, lamentablement, la situació del valencià no és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos social. Per la qual cosa, cal un proyecte política de futur que verteré i done sentir a todos els esforços per tal d'asumir un canvi dràstic en les competencies lingüístiques i en les normes d'ús de la llengua.

Aleshores per tal d’assumir un canvi dràstic en les competències lingüístiques i en les normes d’ús de la llengua cal un projecte polític de futur. Així mateix s’aprova la (LUEV).  

El resultat és una reforma educativa dins un model d’educació bilingüe i s’organitza el sistema d’educació en funció de les dues llengües en presència del valencià i castellà.Un dels objectius del sistema educatiu valencià és incloure’l en els territoris de predomini lingüístic castellà per tal de dominar les dues llengües en pla d’igualtat prescindint de la llengua habitual en iniciar l’escolaritat. 

Per això es creen els diferents programes:

·         PEV: Programa d’Ensenyament en Valencià. Article 9 del decret 79/1984

·         PIP: Programa d’Incorporació Progressiva. Article 10 del decret 79/1984

·         PIL: Programa d’Immersió Lingüística. Ordre de 23 de novembre de 1990 i Ordre de 12 de maig de 1994.

BLOC II:Models d´educació bilingüe

Aquesta semana vam veure els models i els programes d’educació bilingüe que s’utilitzen en la nostra comunitat, la activitat que teniem que fer, era revisar per parelles i comentar aquesta graella les característiques principals dels diversos models.