BLOC III:Llengües i ensenyament a la unió Europea

L'estat Espanyol està considerat com un estat plurilingüe i així s'arreplega en la seva Constitució del 1978.  On la llengua castellana és la oficial en totes les comunitats autònomes tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d'usar-la. Del mateix mode les altres llengües espanyoles són també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

·         Comunitat Valenciana (1983)

·         País Basc (1982)

·         Catalunya (1983)

·         Galícia (1983)  

·         Illes Balears (1986).

·         Navarra (1986)

Cada autonomia té la seua legislació, també hi ha dos models legislatius de politica lingüística:

·         El principi de personalitat: un individu té drets lingüístics independendentment de l'estat on es trobe.

·         Principi de territorialitat: no té els mateixos drets un individu quan ix d'un territori delimitat per una política lingüística.

En l’Estat Espanyol es combinen els dos models. Pels castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però pels bascs, gallecs i catalans el de territorialitat, perpetuant així el conflicte lingüístic perquè uns ciutadans estan obligats a conèixer dues llengües (la pròpia i la castellana) i altres només una, l’oficial a tot l’estat.

BLOC III:Decret de pluringüísme

• Article 4.2: Els dos programes podrà preveure, en tots els nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d´àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s´aplique, de manera que, almenys i a més de les àrees o matèries lingüístiques, se´n puga impartir una ,és en la llengua que no és la base del programa.

    Comentari d´Escola Valenciana: Amb el redactat anterior, els PEV i PIL es veien obligats a introduir obligatòriament una àrea en castellà i, en el PIP, desapareixia l´obligatorietat d´impartit el medi en valencià. Una mesura que no corregia la manca de competència lingüística en valencià sinó que anava més encara en detriment del seu coneixement.

    Es a dir, en la direcció contrària del que hauria de ser una veritable educació plurilingüe.

Per què l´has triat?

   Després de llegir el present article, pense que el Programa d’Incorporació Progressiva del Valencià (PIP) no arriba a tindre els objectius que es proposa, a pesar d’ajudar a sectors de la societat, els quals no tenen contacte amb el valencià, al final amb aquest programa acaben esquivant aquesta llengua.

     Per una banda, el PIP, que es tracta d’un programa d’incorporació progressiva, si en realitat l’incorporara i no el deixara de banda per part del sector del professorat, aquests xiquets aprendrien a poc a poc la llengua, i no la deixarien de costat com passa en la majoria de col·legis.

      Per altra banda, pense que el PIP pot ser una ferramenta indispensable a l’hora d’adaptar el valencià en escoles que tenen un alumnat predominant-ment castellano-parlant, encara que soles serà efectiu si tot el professorat posa de la seua part en aquest projecte.

    Per a finalitzar, des del meu punt de vista, crec que en general aquests programes  poden ser de molta utilitat sempre que s’intente llevar-los seriosament senyint-se totalment a les bases propostes pels mateixos.

• Article6.9: Els centres docents comptaran amb el suport de la conselleria competent en matèria d´educació, a través de l´òrgan directiu corresponent, per a la seua correcta aplicació i per a la incorporació de l´ensenyament d´àrees, matèries o mòduls en anglés, sense perjuí de les funcions i competències atribuïdes a l Inspecció Educativa; així mateix es beneficiaran de recursos i mesures de suport a l´educació i la formació del professorat i la comunitat educativa que afavorisquen el plurilingüisme i la dimensió europea de l´educació.

     Comentari d´Escola Valenciana: No es tracta d´una aposta pel plurilingüisme. El servei d´ensenyament en valencià s´ha reconvertit en assessorament en llengua anglesa…

     Per a la planificació de l´assessorament, cal focalitzar en el Tractament Integrat de Llengües (TIL) i Tractament Integrat de Llengua i Contingut (TILC)

    D´altra banda, és un error determinar que l´ensenyament de l´anglés s´ha de realitzar obligatòriament a través de la incorporació d´àrees, matèries o mòduls en aquesta llengua.

    Per què l´has triat?

    En la meua opinió aquest article és molt difícil dur a terme, perquè en els últims anys no s'han destinat prou diners per a educació i no s'han pogut impartir molts cursos destinats a millorar el nivell lingüístics competents destinats als professors. A més, és necessari dir que la introducció de l'anglés no deu perjudicar l'inclusió de la llengua valenciana en les classes. En els últims temps, des de el govern ,s'ha apostat molt fort, amb la introducció de la llengua anglesa per a obtindre una escola plurilingüe sent un requisit indispensable la formació del professorat en aquesta llengua i açò mai s'ha dut enlloc en la llengua catalana, que és la pròpia del nostre territori. Per aquesta raó ens trobem a docents en les aules que estan impartint la nostra llengua sense tindre les nocions pertinents.