Polèmica Pablo Iglesias
Pablo
Iglesias torna a carregar contra el Poble Valencià i contra la llengua
valenciana. La seva absoluta ignorància el condueix a pronunciar Estar
desafortunades Paraules: "Se perfectamente que la lengua que se habla en Barcelona, Valencia y
Mallorca es la misma, como es la misma la que se habla en Madrid, Sevilla,
Buenos Aires o Lima. Pero digo, digo, que los que han intentado politizar lo
que es de “sentido común”, son los que permitieron “locuras” como que se
hicieran diccionarios en Yugoslavia de Serbio y de Croata, que era la misma
lengua, o de catalán y valenciano ".
Aquesta
resposta ha molestat molts que potser esperaven una resposta molt més precisa
on s’haguera pronunciat a favor o en contra
Per
la seua banda, Vicent Sanchis decidí recordar-li que els filòlegs ja s’han
posat d’acord en aquesta unitat.
Mès informació
Units contra la ‘precària’ situació dels Professors Associats en la UV
PSPV,
Compromís, EUPV i Podem signen un manifest en què es comprometen a defensar les
reivindicacions de la Plataforma de Personal Docent Investigador Associat de la
Universitat de València.
La
Plataforma de Personal Docent Investigador (PDI) Associat de la Universitat de
València (UV), un col·lectiu que suma 1.046 professors, reclama un salari
digne, una nova figura contractual i el reconeixement de la seua experiència
per a la carrera professional, ja que es fa és un “abús” dels PDI Associats com
a “mà d'obra externa, flexible i barata”. PSPV, Compromís, EUPV i Podem han
signat aquest dilluns un manifest en què es comprometen a defensar les
reivindicacions d'aquest col·lectiu.
El
PSPV-PSOE, Compromís, EUPV i Podem han signat aquest dilluns un manifest pel
qual es comprometen a defensar les reivindicacions de la Plataforma de Personal
Docent Investigador (PDI) Associat de la Universitat de València (UV), un
col•lectiu que suma 1.046 professors i que denuncia una “precària” situació,
quasi d’“esclavitud”, en les seues condicions laborals.
Les
quatre formacions polítiques s'han reunit aquest matí amb la plataforma per a
escoltar les seues reivindicacions, entre les quals destaquen una remuneració
digna i adequada a les seues qualificacions; la creació d'una nova figura
contractual, a més de la de l'Associat -com sí arrepleguen altres
universitats-; i el reconeixement de la seua experiència laboral, docent i
investigadora sense discriminació en la carrera professional.
La
UV compta actualment amb un total de 1.046 professors associats, un terç de la
seua plantilla docent, que atenen fins a 18 crèdits, l'equivalent a la mitjana
docent en les universitats, però a un cost de 10 euros l'hora, que suposa un
màxim de 508 euros bruts mensuals.
La
figura del PDI associat, expliquen, es refereix a especialistes de reconeguda
competència que han superat un concurs de mèrits en acreditar activitats
professionals fora de la universitat i que aportarien el seu punt de vista
pràctic fora de les aules. Es tracta de contractes temporals a temps parcial
per a atendre matèries relacionades amb l'experiència i l'especialitat
professionals.
La plataforma critica que en la UV es fa un
“ús pervers” d'aquesta categoria docent. Amb les últimes reformes educatives,
“l’austericidi” i la no renovació de plantilles, es fa un “abús” dels PDI
Associats, com a “mà d'obra externa, flexible i barata”, lamenten.
Polèmica Caloret
He
pujat aquest vídeo perquè em pareix vergonyós que l'alcaldessa de València en
la festa més important de la nostra comunitat, a l'hora de fer el discurs de la
presentació de les falles, parlara d'una manera ridícula i incorrecta en la
nostra llengua ja que no es capaç de dir tres frases correctament en valencià.
Partits de tot l’arc ideològic assumeixen el Pla de Foment de la Lectura
La
pràctica totalitat de partits polítics i coalicions que aspiren a governar la
Generalitat després de les eleccions del 24 de maig, assumeixen totalment o en
bona part els continguts del Pla de Foment del Llibre i la Lectura elaborat pel
sector del llibre integrat en la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL). Així
ho van expressar els representants i candidats que van participar en el debat
organitzat per la Fundació en la Fira del Llibre de València, en el qual van
participar Miguel Morata (Podemos), Eduard Gómez (UPyD), Francesc Agulló
(EUPV), Maria Josep Ortega (Compromís), Carmen Amoraga (PSOE) i Beatriz Gascó
(PP). No va acudir representació de Ciudadanos. El debat fou moderat per Manolo
Gil, en representació de la Fundació.
Foment llibre i lectura
El
Pla de Foment del Llibre i la Lectura –de lliure accés en la xarxa, al portal
web dels editors valencians-, posa de relleu les mancances i greuges que pateix
el sector del llibre al País Valencià, tant en el vessant industrial com en els
indicadors que fan referència als índex, hàbits i consums de lectura. “La
Comunitat Valenciana ocupa el desè lloc quant a lectura en el conjunt
d’Espanya; el llibre en valencià representa un 2%, una xifra encara més baixa
del que suposa l’euskera a Navarra; mentre al conjunt de l’estat hi ha una
llibreria per cada 11.700 habitants, ací hi ha una llibreria per cada 15.000”,
va explicar Manolo Gil, entre altres indicadors que reflecteixen la situació
d’alarma que viu el sector. El Pla de Foment del Llibre i la Lectura planteja
una sèrie d’accions a desenvolupar durant els pròxims anys per a revertir la
situació.
Les
crítiques a les polítiques aplicades pels successius mandats del PP van
protagonitzar la primera part de les intervencions de tots els candidats, amb
l’excepció de Beatriz Gascó. Tots els candidats van valorar el treball elaborat
per la FULL. Alguns dels representants el van assumir en la seua totalitat, bé
com a document de partida, bé per a incorporar-lo total o parcialment als
respectius programes electorals.
A
continuació, una síntesi del que van expressar els candidats:
Miguel
Morata (Podemos)
“Cal
recuperar, en línies generals, les resolucions del Gremi de Llibrers i
l’Associació d’Editors”.
“Hem
de situar la indústria com a sector d’interés. És necessari un treball en comú
amb el sector”.
“Donar
suport a la iniciativa per a la creació d’un grup de treball i començar en sis
mesos un pla per a revertir la situació actual”.
Eduard
Gómez (UPyD)
“La
lectura no és només un arma per a fomentar la igualtat, sinó per a canviar
l’statu quo actual”.
“Donem
suport al pla de foment de la lectura i destaquem la figura del mediador com a
fonamental per a la tasca que s’ha de fer entre xiquets i joves per estimular
la lectura”.
“Proposem
augmentar el temps dedicat a humanitats i fomentarem el reciclatge i els bancs
de llibres”.
Francesc
Agulló (EUPV)
“La
realitat és molt dolenta i els indicadors molt baixos. La cultura és un pilar
bàsic com a eina de desenvolupament social i econòmic, alhora que crea
ciutadans crítics i formats. L’esborrany del Pla de Foment de la Lectura és
fonamental per la transversalitat”.
“El
Pla aborda tots els fronts, sense oblidar la reducció de l’IVA en la
distribució dels continguts digitals dels llibres”.
“Hem
de combatre les ‘zones blanques’, allà on no n’hi ha llibreries o
biblioteques”.
“Cal
incentivar especialment la lectura en valencià, perquè la desproporció és molt
greu”.
“La
cultura no és una despesa; és una inversió”.
Maria
Josep Ortega (Compromís)
“Des
de Compromís diguem que les propostes sobre aquestes àrees culturals estan
recollides en el programa electoral i en els programes per als ajuntaments”.
“Les
dades sobre el llibre en valencià i la lectura en valencià són preocupants i,
en aquest sentit, cal accentuar el paper que poden jugar els ajuntaments”.
“Moltes
coses del Pla de Foment del Llibre i la Lectura no costen diners i només
requereixen de voluntat política”.
“Hem
de fomentar l’ús de les biblioteques –també les municipals-, i habilitar una
central de compres de llibres en valencià. Estem en contra del 21% de l’IVA
digital”.
Carmen
Amoraga (PSOE)
“L’ajuntament
de València solament dedica el 0,01% del pressupost municipal a la Fira del
Llibre”.
“La
cultura és un bé de primera necessitat. Un ciutadà que llig no és una illa en
el mar, perquè genera riquesa i pensament crític”.
“Les
nostres propostes inclouen la dotació a les biblioteques, el suport als
llibreters i la reobertura de RTVV, així com incentivar espais de promoció del
llibre i la lectura en els mitjans privats”.
“És
imprescindible revisar la fiscalitat. Assumim com a pròpies les bases del Pla
de Foment del Llibre i la Lectura de FULL”.
Beatriz
Gascó (PP)
“Hem
de redoblar esforços a incrementar el programa dedicat al foment de la
lectura”.
“Les
dades no són bones, assumim el Pla de Foment de la Lectura però ha de ser un
pla en el qual ens asseguem tots a treballar”.
“Cal
convertir les biblioteques en llocs neuràlgics, que amplien i fomenten els seus
usos i funcions”.
“Així
com també impulsar els plans lectors en els centres educatius i entre la
població més jove”.
“Haurem
de col·laborar amb el sector editorial i llibreter i donar suport a la
institucionalització”
En
el debat posterior, els candidats dels partits i coalicions actualment en
l’oposició van recriminar la gestió dels governs del PP en els darrers vint
anys i van posar de relleu les dades i els indicadors en el sector del llibre i
la lectura. També reprovaren a la representant del PP l’absència d’autocrítica.
Beatriz Gascó va defensar les polítiques desenvolupades des de la Generalitat.
Un entorn advers per a la llengua catalana
Sabem que les llengües, expressió del món, les
persones i les cultures són portadores d’un bagatge històric, cultural i social
que heretem com a realitats que varien d’una generació a l’altra, un mirall de
les comunitats que se’n serveixen. De fet, podríem llegir la seva història a
través de les petjades de les llengües perquè mai no existeixen separadament
dels pobles que les parlen i es modelen per imperatius de naturalesa social,
econòmica, política i cultural. Per regla general, les llengües van canviant
perquè remunten o perden posicions a la societat, incrementen o perden volum de
parlants, amb una tendència a l’alça o a baixa en la presència en l’esfera
pública o en el reconeixement jurídic que tenen. També el català, amb segles
d’història i vitalitat cultural i social, ha anat seguint el curs del temps amb
estímuls i adversitats de tota mena. Darrerament, les adversitats per part de
l’estat espanyol han crescut. La legislació ha de ser favorable a la llengua
que es promou. Ho sap l’estat espanyol. Sap que incidir en la llengua és
incidir en la societat mateixa. L’entorn legislatiu i polític advers pesa
enormement en matèria lingüística.
les Greuges contra la llengua catalana 2010-2013,
un informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya, ho mostren de manera contundent. Mostren
l’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per
part de l’Estat espanyol, conveni internacional aprovat pel Consell d’Europa el
1992 i que va ratificar el 2001. Amb la ratificació, l’Estat espanyol es
compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials
pròpies diferents del castellà. Els Greuges mostren, però, que és ben lluny del
compromís adquirit i que té una clara voluntat de recentralitzar competències,
de refermar el castellà a Catalunya, d’apagar la veu dels mitjans de
comunicació, d’afeblir la força de les escoles en l’ensenyament de la llengua i
la igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans, en el domini lingüístic, i de
posar tots els pals a les rodes possibles per evitar l’ús del català a les
institucions europees, i mostren també la pràcticament inexistent contribució
de l’Estat a la promoció exterior del català. Tot, sense fer cap cas de les
recomanacions que, en sentit contrari, li trasllada el Comitè de Ministres del
Consell d’Europa.
Per elaborar els Greuges, hem resseguit l’informe
que havíem elaborat el 2013 per avaluar el seguiment de la CELRoM per part de
l’Estat espanyol i lliurat a l’Oficina de Llengües del Ministeri d’Hisenda i
Administracions Públiques de l’Estat per a l’elaboració del IV Informe espanyol
de seguiment de l’aplicació de la CELROM. Com que l’informe que l’Estat va
trametre al Consell d’Europa ometia les polítiques de l’Estat adverses a la
llengua catalana en tot el territori de parla catalana, vam lliurar també
l’informe previ complet al Comitè d’Experts del Consell d’Europa i vam preparar
els Greuges contra la llengua catalana 2010-2013 per fer-los conèixer més
àmpliament.
Els Greuges ofereixen una panoràmica de la
situació del coneixement i ús de la llengua catalana i la llengua occitana, de
les accions principals de la política lingüística de la Generalitat, les
novetats normatives que les afecten, i sobretot denuncia els obstacles per a
l’aplicació de la Carta, des dels efectes negatius de la Sentència del Tribunal
Constitucional del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. S’hi detallen
les mesures adverses com ara la Llei estatal d’educació, les aplicades per
dificultar o impedir l’emissió i la recepció de canals de ràdio i televisió en
català en el domini lingüístic i la presència del català en els mitjans de
comunicació d’abast —que no arriba ni a simbòlica—, l’impacte del dèficit
fiscal en el finançament d’activitats de suport a la llengua, la no-aplicació
de la Carta en l’Administració de justícia espanyola i les situacions de
discriminació que comporta el desconeixement del català de col·lectius
dependents de l’Estat. També detalla les impugnacions de l’Estat de la
regulació lingüística de la Llei del cinema, la Llei del Codi de consum i la
Llei d’acollida (2010), i de la Llei de l’occità per la declaració de l’ús
preferent de l’aranès (2011).
L’informe Greuges contra la llengua catalana
2010-2013, consultable al web Llengua catalana, és dens. Per això, hi oferim
també un resum en versió catalana i anglesa per ampliar-ne el coneixement.
Avui la llengua catalana, amb més parlants que
mai, té una posició singular, amb una alta capacitat d’atracció de nous
parlants, una dinàmica creixent en molts àmbits i amb dèficits d’ús, en
d’altres. Necessita un entorn legislatiu i polític favorable per continuar a
l’alça i contrarestar les adversitats. Els fets aplegats en els Greuges
reforcen la necessitat, també en matèria lingüística, que ens cal dotar-nos
d’un estat que sigui plenament favorable a les aspiracions normals de respecte
de les lleis catalanes i del desplegament de les millors condicions perquè la
llengua catalana vertebri el país, amb respecte i protecció per la llengua
occitana, pròpia de la Val d’Aran, en una societat que conviu amb el castellà,
i amb més de 250 altres llengües habituals de les persones que el conformen.
Notícies interessants
Notícia que m'ha semblat molt interessant, aquest
fet a passat al meu poble i m'ha cridat molt l'atenció ja que l’objectiu de celebrar el desé
aniversari del Voluntariat pel Valencià, es una iniciativa totalment consolidada, ja que es una nova
oportunitat per a aprendre i millorar el valencià d’una manera dinàmica i
entretinguda.
Notícia completa
Torrent posa en marxa el Club de Lectura del Voluntariat pel Valencià
El llibre triat per a la primera tertúlia ha sigut “Espiral”, de
l’escriptor de Sueca, Manuel Baixauli
A través d’esta iniciativa, el
Voluntariat del Valencià a Torrent celebra el desé aniversari
La capital de l’Horta Sud és una de les ciutats amb un major nombre de
parelles lingüístiques
Amb l’objectiu de celebrar el
desé aniversari del Voluntariat pel Valencià, una iniciativa ja totalment
consolidada, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià ha organitzat el Club de
Lectura del Voluntariat del Valencià, una nova oportunitat per a aprendre i
millorar el valencià d’una manera dinàmica i entretinguda.
El Club de
Lectura del Voluntariat pel València ha celebrat la seua primera trobada en una
sala de la biblioteca de l’Edifici Metro. Per a esta primera tertúlia, el
llibre triat des de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià ha sigut Espiral, el llibre de
relats curts de l’escriptor de Sueca, Manuel Baixauli. Es tracta d’una obra
reconeguda, de gran qualitat, que va ser guanyadora del Premi Ciutat de
Badalona en 1998.
El Voluntariat pel Valencià
El
Voluntariat del Valencià és un projecte que té com a objectiu posar en contacte
persones que volen aprendre a parlar valencià amb voluntaris que volen
destinar una hora setmanal, durant 10 setmanes aproximadament, a conversar amb
ells. Esta iniciativa, que celebra ara el seu 10 aniversari està promoguda per
Escola Valenciana i impulsada a Torrent per l’Oficina de Promoció i Ús del
Valencià. Un any més, Torrent pot presumir de ser una de les ciutats amb major
nombre de parelles lingüístiques.
La
gent interessada a participar en esta iniciativa pot posar-se en contacte amb
l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià bé passant per la sisena planta o bé
enviant un missatge a l’adreça electrònica usvalencia@torrent.es
http://torrentaldia.com/torrent-posa-en-marxa-el-club-de-lectura-del-voluntariat-pel-valencia/
L’Ajuntament de Torrent combat la desigualtat
de gènere
L’Ajuntament de Torrent combat la desigualtat
de gènere
La delegació d’Igualtat ha desenvolupat el “I Pla Municipal
d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes de Torrent 2014-2018”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada